Vallter 2000, una pujada infernal…

Tenia moltes ganes de fer aquesta especial, ja que fa temps havia descobert el poble de Prats de Molló de la mà d’uns amics muntanyencs. Aquella vegada va ser per pujar el Carlit, però no en bici, evidentment, sinó escalant.

Si us dic la veritat, recordava el poble, però molt poc el port que s’ha de pujar per arribar-hi,  el Coll d’Ares. La pujada des de Camprodon és molt suau fins a Molló, a partir d’aquí comença a inclinar-se una mica més la carretera, però sense arribar a desnivells importants.

L’altra cara ja és quelcom diferent. Només sortir del poble hem de superar trams amb pendents que superen el 8 i el 9%. Sense ser duríssim, apreta més que per la part catalana. Quant portem 1200 metres de desnivell trobem un descans, que va molt bé per agafar una mica d’aire i afrontar el tram final. Són uns pocs quilòmetres els que queden per superar poc més de 200 m de desnivell, fins coronar a uns 1500 m. La part final és molt maca, amb unes corbes de paella que et porten dalt del coll ràpidament.

Bé, ara ja només queda el port principal, el port per el que realment hem vingut fins aquí, la pujada a l’estació d’esquí Vallter 2000. Sobre el paper no sembla extraordinàriament dur, des de Setcases són uns 12 qm. amb una pendent mitjana del 7,4%. És dur, però no ha de ser cap via crucis. Però tot això és la teoria. A la pràctica, les coses no van anar així.

Des de Camprodon la carretera va picant molt suaument cap amunt. Al principi es podria dir que és un fals pla, encara que arribant a Setcases la pendent ja és d’un 4% aproximadament. En aquesta aproximació hem fet uns 9 qm. a ritme tranquil, a partir d’aquí comença el meu infern…

Les primeres rampes, una vegada hem passat Setcases, no semblen gaire dures, però tot això canvia quan passem el pont. La carretera comença a inclinar-se força, les cames demanen que pugem pinyons, estem en una zona de 9, 10 i 11%. Al principi penso que aguantaré bastant bé, encara que les sensacions no són bones, per què enganyar-nos… No faig més que pensar que un parell de setmanes abans estava pujant el Télégraphe de meravella i aquí la cosa no va gens fina. Em queden uns 9 qm. per arribar dalt, però no tinc forces ni per fer un sol quilòmetre més.  Traient forces de no sé on i dient-me que no puc donar la volta, vaig fent. Els quilòmetres passen molt, però molt lentament. Gràcies a l’altímetre em puc fer una idea del que em queda, i encara queda molt! He de superar 600 m. de desnivell i les cames no funcionen, el cos està buit del tot. Fins aquí he estat pujant amb la Bea, una bona “coequipier”, però llavors li dic que marxi, que faré una paradeta per fer un gel i recuperar una mica. Mentre ho faig, el More m’agafa, ell va fent al seu ritme.

Van passant els minuts i els quilòmetres, avanço molt poc a poc,  8 i 9 km/h  em marca el computador, encara que no vull ni mirar-ho, prefereixo veure l’alçada que vaig pujant.

Noto els ulls enfonsats, la suor freda i salada se’m fica dins d’ells, macerant les meves còrnies com si fossin anxoves. Queda poc, menys de 2 qm, així que he d’arribar com sigui. Quan ja falta molt poc per arribar-hi comença a baixar una part del grup, donant-me ànims per afrontar la part final. Després em diran que la meva cara era un poema. El tram final  és com un mini Alpe d’Huez: una sèrie de corbes de ferradura et porten dalt del Port, passant per dos o tres pàrquings que t’enganyen, ja que cada un d’ells et fa pensar que has coronat. Entre la boira i que estic una mica desconcertat arribo al final. Allà estan esperant el Xavi E., el Robert, el Bart i la Bea.

Feia molt de temps que no patia tant damunt la bici, segur que un temps enrere hagués plegat i donat mitja volta, però no ho he fet, estic content, però esgotat. Ara toca pensar en la Transpirenaica, una aventura que de ben segur ens farà reviure jornades com la d’avui pujant ports mítics del Tour.

 

Gabriel Segura

 

 

Did you enjoy this post? Why not leave a comment below and continue the conversation, or subscribe to my feed and get articles like this delivered automatically to your feed reader.

Comments

No comments yet.

Leave a comment

(required)

(required)